Els vells amants - Joan Manuel Serrat.wmv

Letra y Música de J.M. Serrat

Els seus cabells el temps ha tornat blancs.
Les seves mans, nervioses i arrugades.
Els seus cabells el temps ha tornat blancs i un xic més trista la seva mirada.

S'estimen com jo voldria ser estimat (si els costums que segueixo ho permeten),
s'estimen com jo voldria ser estimat quan la esperança comenci a estar seca.

I s'agafen les mans els vells amants.
I recorden, com ahir, les flors que van collir.
I s'agafen les mans els vells amants.
Es miren i ho saben tot, no els cal dir res, cap mot.

On els vells viuen es va aturar el temps amb el retrat que a la paret penja.
On els vells viuen es va aturar el temps després que es varen casar aquell diumenge.
La ràdio antiga i el rellotge gran i el cobretaula carregat de randes.
La ràdio antiga i el rellotge gran que encara sona d'hora en hora amb mandra.

I s'agafen les mans els vells amants.
I es bressolen cada nit com dos infants petits.
I s'agafen les mans els vells amants.
I es pregunten: «Estàs bé? Avui no et fa mal res...?»

I per Sant Jordi ell li compra una rosa embolicada amb paper de plata.
I per Sant Jordi ell li compra una rosa mai no ha oblidat aquesta data...
I pels carrers s'han perdut els amants.
No tenen por, no tenen pressa.
I pels carrers s'han perdut els amants amb una flor i la seva tendresa...BELLO POEMA DE AMOR....